top of page

CLUB assaig

amb Eva Vilaseca i Eva Marichalar-Freixa

Des de La Lluerna encara apostem per aquelles lectures que ens fan reflexionar, que permeten que entenguem millor el món i que qüestionem els fonaments que avui ens aguanten.

 

Aquest curs us proposem un sol itinerari d’assaig amb temàtiques diverses, però amb denominador comú: totes són lectures que ens mouen fitxes a dins, que ens activen i ens donen una visió positivista per construir aquell món que valgui la pena viure.

Enguany, comptarem amb dues dinamitzadores que s’aniran alternant convidant-nos a tenir una visió més àmplia d’aquest itinerari lector: repetim amb l’Eva Vilaseca i s’afegeix de nou Eva Marichalar-Freixa.

SESSIó 1

dimarts 27 de gener 2026

18.30H

LA PASSIÓ DELS ESTRANYS. UNA FILOSOFIA DE L'AMISTAT, de MARINA GARCÉS

Editat per Galàxia Gutenberg

Data de publicació: febrer de 2025

176 pàgines

L’amistat és una cosa tan bona que ningú no voldria viure una vida sense amics, deien els clàssics. D’aquesta afirmació ha nascut una llarga tradició filosòfica i literària que ha exaltat el valor de l’amistat i que continua avui a través de les sèries, el cinema i les propostes d’autoajuda. El fil conductor d’aquesta tradició és que hi ha una amistat perfecta o veritable, fins i tot pura, que no es confon amb els intercanvis de la vida social ni amb les dependències d’altres vincles. El valor de l’amistat es posa en el centre, perquè si alguna cosa ens fa patir actualment són les nostres vides abocades a la falsedat, a l’aïllament i a la soledat no desitjada.

Aquest llibre parteix d’una sospita respecte a aquest ideal ètic de l’amistat. Què s’amaga darrere d’aquest ideal de puresa? Com s’ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s’adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d’amistat?

Estirar el fil d’aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d’entendre quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o altres aficions, i no tenir, mai, cap amic. De fet, l’amistat és l’única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc no firmem cap llei ni cap contracte per ser amics.

L’amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels estranys.

9788410317192.webp
24XX_SHIVA_Coberta2.jpg

SESSIó 2

dimarts 24 dE FEBRER 2026

18.30H

QUI ALIMENTA EL MÓN EN REALITAT?, de VANDANA SHIVA 

Editat per Tigre de paper

Data de publicació: maig de 2024

190 pàgines

Vandana Shiva recull els seus trenta anys d'investigació i èxits en el camp de l’ecologia en un poderós manifest que demana justícia agrícola i sostenibilitat.

 

L’alimentació i l’agricultura són terreny d’enfrontament ideològic. Un mite molt estès afirma que l’agricultura industrial alimenta la majoria de població mundial. Els defensors d’aquest model, que depèn en gran mesura de les energies fòssils, afirmen que és l’única manera d’alimentar la població de la Terra. Aquest tipus d’agricultura, però, només genera el 30% dels aliments mundials i com a contrapartida converteix agricultors i consumidors en dependents d’unes poques empreses. Empreses que no cultiven aliments, sinó beneficis, a través d’un sistema de producció global basat en l’explotació de varietats transgèniques, en monocultius ubicats sobretot en països del Sud. Un sistema que expulsa els petits productors i concentra la propietat.

 

Però hi ha un model alternatiu, preocupat per garantir la continuïtat de les tradicions ancestrals, i que funciona en harmonia amb la naturalesa. Aquest model està governat pel que l’autora anomena «llei de la reciprocitat», una teoria ecològica de l’agricultura basada en els éssers vius i els vincles que constitueixen, que posa el focus en la terra i els petits productors i, sobretot, les productores. Qui alimenta el món en realitat?, que recull els trenta anys d'investigació i èxits de Shiva en el camp de l’ecologia és un poderós manifest que demana justícia agrícola i sostenibilitat.

SESSIó 3

dimarts 31 de març 2026

18.30H

HABITAR LA TERRA, de BRUNO LATOUR

Editat per Arcàdia

Data de publicació: abril de 2023

136 pàgines

Converses amb Nicolas Truong.

Contra tot pronòstic, afirmar que el final de la modernitat i la catàstrofe ecològica són una realitat pot tenir més a veure amb l’esperança i la vida que amb la fallida i el derrotisme. Es tracta, això sí, d’assumir que el repte del pensament polític actual és el de reflexionar des del cor del drama, de fer-ho col·lectivament i de gosar especular des de la imaginació més radical i imprevista.

Aquest ha estat el propòsit de Bruno Latour. La seva veu, recollida en les converses d’aquest llibre, ens convida a posar en relació la tecnologia, el dret, la ciència, la filosofia, l’art, l’ecologia, la religió i la sociologia per avançar junts per nous camins i fer habitable la Terra.

coberta-LATOUR-cat-300-625x1024_edited.jpg
La-lliçó-dAuscwitz-1287x2048_edited.jpg

SESSIó 4

dimarts 28 D'ABRIL 2026

18.30H

LA LLIÇÓ D'AUSCHWITZ, de JOAN-CARLES MÈLICH 

Editat per Fragmenta Editorial

Data de publicació: novembre de 2024

144 pàgines

La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.

Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què l’humanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió d’Auschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni l’art, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem d’extreure d’Auschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich s’enfronta a la qüestió d’Auschwitz a partir de la proposta d’una ètica no basada en el deure sinó en la situació de l’ésser humà en la història: es tracta d’una ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de l’experiència, és a dir, d’una ètica de la finitud.

SESSIó 5

dimarts 26 de maig 2026

18.30H

experiments per imaginar altrament, de Lola Olufemi

Editat per Arcàdia

Data de publicació: febrer de 2025

192 pàgines

Davant de la desesperança i la desídia que ens ofega, Lola Olufemi articula el seu discurs entre allò que ens han dit, allò que sabem que és veritat i allò que encara no podem concebre. No es conforma amb el que creiem o intuïm, i amb la seva provocadora imaginació no només pretén canviar la nostra mirada, també desitja amb passió inspirar-nos, desafiar la lectura que fem del nostre món per poder ser i viure diferent.

Olufemi mostra en aquests experiments que l’horitzó no és un estat immaterial cap al qual gestem una utopia inexistent. De fet, impulsant-nos pel moviment de pensar en contra i més enllà, hem d’inventar el futur ara, i el repte és actuar per fer realitat el món que volem.

Portada-Experiments_alta_edited_edited.jpg

sobre l'EVA VILASECA

L'Eva Vilaseca és biòloga especialitzada en Ecologia i Economia Social i Solidària. Treballa des d’Espai Ambiental i Coòpolis (Ateneu Cooperatiu de Barcelona). Membre de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES).

Coimpulsa, amb d'altres organitzacions, el projecte "Futurs (im)possibles", que promou la transició ecosocial. També és coordinadora del llibre que porta el mateix títols, Futurs (im)possibles, editat per Pol·len Edicions.

sobre l'EVA MARICHALAR-FREIXA

Eva Marichalar-Freixa es dedica a espais de trobada entre l’art, la recerca i l’aprenentatge, amb atenció als estadis inicials de la creació i la cura d’experiències culturals de proximitat. Articula la seva pràctica des de La Fochs i és autora d’una metodologia pròpia, l’aragrafia, situada en el present del fer, el gest i el llenguatge. És cofundadora de Deriva Mussol (2012), associació centrada en el caminar com a pràctica estètica; cocreadora de la peça d’escriptura performativa We Fear (2017); i coimpulsora de L’Estrangera (2021), estudi nòmada de pedagogia cultural. És professora associada a la UVic-UCC (des del 2002) i ha estat recentment tutora i especialista en arts del llenguatge a l’Escola Waldorf La Font (2020–2025), on ha desplegat la Secundària i el programa interdisciplinar d’aprenentatge fora l’aula Els divendres sortim. Publica en revistes i llibres col·lectius, i des de 2022 condueix el cicle Pensem Lectures a la llibreria Foster and Wallace de Vic.

PREU CLUB = 35€ (7€/sessió)

PREU SESSIÓ = 12€

inscripcions

bottom of page